© 2019 Miquel Bohigas Costabella. 

  • Black Flickr Icon
  • Black Instagram Icon
  • 500px
  • Facebook Basic Black
  • Twitter Basic Black
  • Black Pinterest Icon

Ja va essent hora 

de donar corda al gos

d’ensinistrar el rellotge de sol

de navegar per la teulada

 

Ja va essent hora

d’espargir la pluja i el vent

d'oblidar la persistent melodia 

que m'atueix i em captiva 

 

Ja va essent hora

de desvariar

de somiar

de deixar de ser gran

 

 

Contacte

La sanefa

14/01/2019

Ahir en M. va tornar aviat de la feina. A última hora van suspendre la reunió de la tarda, i ho va aprofitar per anar a dinar a casa. Com que la seva dona no comptava que hi anés, es van haver de repartir el menjar. A M. ja li va estar bé; no és gaire de vida, l’home.

 

Havent dinat, encara va poder acabar de pintar una sanefa a l'habitació de les nenes, que havia començat la setmana passada. La sanefa, a tocar del sostre, representa una família d'oques que es passegen tot cofoies.

 

A les cinc de la tarda va anar a recollir les nenes a l'escola. Feia temps que no ho podia fer, i volia veure la seva cara quan veiessin la sanefa acabada.

 

Quan van arribar la seva dona estava endreçant l'habitació. Malgrat que està farta de repetir que si no són capaces de recollir les seves joguines un dia les llençarà a les escombraries, al final sempre és ella qui desa les coses al seu lloc.

 

A les nenes els va encantar la sanefa. Al menys això és el que li va semblar a M. quan li van saltar a sobre i se’l van menjar a petons.

 

Després de berenar, la gran va anar a fer els deures a casa d'una seva amiga que viu a prop. Amb la petita es van dedicar a rellegir els seus contes preferits: el dels dos germans que reben la visita d'un ós, aquell dels animals que s'escapen del parc, ...

No s’en van adonar i ja era hora de sopar. Havent sopat les nenes van anar a dormir sense romancejar: els feia il·lusió estrenar la sanefa de les oques.

 

En M. i la seva dona es van quedar una estona més llegint al sofà. Ella, que era infermera, estava estudiant un manual sobre com tractar els ferits per la metralla. En M. va donar un cop d'ull al diari que s'havia endut de la feina i que fins llavors no havia pogut fullejar.

 

Cap a dos quarts d'onze van anar al llit.

 

Això era ahir. Ara en M. s’acaba de despertar en un altre llit, en un hospital de B. Li diuen que ha estat de sort perquè encara és viu, però que la seva dóna i les dues nenes no han estat tan afortunades. La nit passada una bomba va esclatar al costat de casa i els va arruïnar la vida.

 

 

 

Etiquetes:

Please reload

Últimes entrades

15/06/2019

09/03/2019

28/01/2019

Please reload

Arxiu
  • Flickr - Círculo Negro
  • Instagram - Negro Círculo
  • Facebook - Círculo Negro
Please reload

Etiquetes
Please reload