© 2019 Miquel Bohigas Costabella. 

  • Black Flickr Icon
  • Black Instagram Icon
  • 500px
  • Facebook Basic Black
  • Twitter Basic Black
  • Black Pinterest Icon

Ja va essent hora 

de donar corda al gos

d’ensinistrar el rellotge de sol

de navegar per la teulada

 

Ja va essent hora

d’espargir la pluja i el vent

d'oblidar la persistent melodia 

que m'atueix i em captiva 

 

Ja va essent hora

de desvariar

de somiar

de deixar de ser gran

 

 

Contacte

Salutació

01/01/2019

Benvolgut lector,

 

Perdona el meu atreviment per tutejar-te des d’aquestes primeres ratlles. Ho faig amb la pretensió de trencar el gel entre nosaltres i  perquè ens anem agafant la confiança mútua necessària per poder mantenir una relació cordial i estable, al menys mentre duri la lectura d’aquest llibre. Penso que així la lectura se’t farà més passable i et predisposarà a mirar amb més benevolència aquestes pàgines. Estic segur que tot plegat farà que siguis més tolerant amb uns relats peregrins, un xic amfibològics, sovint mòrbids i insípids i manta vegada amb un punt d’ironia rància i d’impertinència continguda. Tanmateix, si es dóna el cas, també entendré la teva displicència i la teva defecció. T’ho dic sincerament, amb la confiança d’aquell que sap que el lector sempre té raó. 

 

 Però compte! Diuen que la confiança fa fàstic. No fos cas que darrera de tanta familiaritat no hi hagi una perversitat latent, un desig irrefrenable de buscar-te les pessigolles, o alguna cosa pitjor! Perquè, qui no et diu que aquests ulls que t’esguarden fixament des de la pàgina del costat no són uns ulls usurpadors que t’estan manllevant els pensaments? Qui et pot assegurar que aquests ulls, que no deixen de mirar-te, no els he posat aquí per poder escriure un relat on tu, confiat lector, angoixat per la mirada intensa d’uns ulls de paper, passes pàgina de forma precipitada?

 

Que no veus que si gires precipitadament la pàgina, estaràs fent exactament el que vull que facis?

 

D’altra banda, no te n’adones que amb la teva determinació de seguir endavant amb la lectura, també m’estàs seguint la veta? 

 

Ja ho veus, sigui com sigui, has de prendre una decisió, ara i aquí. Bé, de fet ja l’has pres la decisió, donant-me una mica més de corda. Potser no haurà estat la decisió més important de la teva vida, però ha estat una bona decisió, no ho dubtis. Et felicito. Endavant!

 

Amb confiança,

 

Miquel Bohigas

 

Pròleg del llibre "RISC DE PLUJA. Contes càustics, relats mòrbids i maquinacions espontànies". Editorial EL TOLL-2016

 

 

Etiquetes:

Please reload

Últimes entrades

15/06/2019

09/03/2019

28/01/2019

Please reload

Arxiu
  • Flickr - Círculo Negro
  • Instagram - Negro Círculo
  • Facebook - Círculo Negro
Please reload

Etiquetes
Please reload