Els Bohigas a la Bohigas

Ahir al vespre una selecta audiència ens va acompanyar a la presentació dels llibres de la Laura (Me'n vaig a l'Est) i meu (Risc de pluja).

Sempre és un plaer visitar la Biblioteca que porta el nom del meu pare. Com vaig dir a la presentació, és com estar a casa.

En Jordi Artigal havia de presentar el meu llibre i jo el de la Laura. En Jordi, però, va buscar complicitats entre els amics, i en va trobar amb en Pep Caballé. Entre tots dos ens van obsequiar amb una presentació original i sorprenent.

Primer en Jordi va parlar una mica de mi, fa temps que ens coneixem, i del meu llibre i, tot seguit, en Pep va començar a projectar els seus curts.

Per començar, i donat que estàvem en una antiga fàbrica tèxil, ens va passar un curt on amics i coneguts recitaven el poema Elionor de Miquel Martí i Pol.

A continuació vam ser testimonis de diverses estrenes mundials. La primera, una versió cinematogràfica de "La sanefa" on, amb un muntatge molt acurat i molt encertat, la ficció del text esdevé un relat realista i colpidor.

Després que en Jordi ens llegís el relat Assalt, en Pep ens va passar un documental sobre un desnonament a Salt mateix, on la mirada desolada d'un nen saltenc explica sense paraules el drama que ha de ser el fet de viure que et facin fora de casa.

Després, per amorosir una mica el tema, un dinàmic muntage amb uns quants "Anuncis per paraules".

Tot seguit, una pel·lícula de debó: "El tren de mercaderies", inspirada en aquest relat. Amb un protagonista d'excepció: en Jordi Artigal. La bona feina d'en Pep, amb seqüències breus i ben enllaçades i la gran actuació d'en Jordi ens van transportar (en tren fins a Celrà) a una sessió de cinema digne de la sala que va acollir l'estrena.

Per acabar la festa, mentre en Jordi llegia "L'ocellet", jo vaig intentar dibuixar-ne un, que s'anava projectant a la pantalla.

I amb aquestes que va arribar el torn que presentés el llbre de la Laura. Després de recordar que ja de ben petita va agafar addicció a això de llegir i escriure, vam llegir, entre ella i jo, alguns fragments del seu llibre "Me'n vaig al'Est".

Com que la presentació la feiem a la biblioteca Iu Bohigas, no em vaig poder estar de dir la resposta que la Laura hauria pogut donar al seu avi si aquest li hagués preguntat d'on li venia aquesta dèria per Europa de l'Est: – Perquè a l'Est, Iu, tota cuca viu. La Laura estimava molt al seu avi, un gran afeccionat a recollir refranys i frases fetes.