Després del foc
L’estiu de l’any 2012 un incendi devastador que va afectar gairebé 14.000 hectàrees de l’Alt Empordà va arrasar els boscos de la zona, majoritàriament poblats de sureres i pi blanc.
Quatre anys després he pogut comprovar amb joia que les sureres ja han tornat a rebrotar i, mica en mica, el verd torna a dominar al bosc. Només l’escorça socarrimada dels suros supervivents recorda encara la tragèdia.
En un descampat, a prop de les ruïnes del castell de Mont-roig, centenars de suros calcinats són un testimoni callat d’aquell desastre, mentre romanen amuntegats a l’espera de qui sap quin destí, talment com una manifestació estàtica i silenciosa d’estàtues jacents.
Els arbres abrusats, abatuts per les serres mecàniques, mostren llurs interioritats a qui les vulgui contemplar. La tala dels arbres ha donat llum a seccions irregulars, encerclades per una corona de suro que, malgrat el seu gruix, no va ser suficient per protegir l’arbre del foc. Superfícies de tonalitats terrosses, sovint vermelloses com el color del terreny on ara descansen vençuts aquests cadàvers vegetals.
Textures que posen en evidència la violència del foc i evoquen paisatges insòlits, personatges estranys, senyals d’altres temps...
