Fa molts anys, quan començava a dibuixar, un amic, en veure els meus dibuixos, em va preguntar per què dibuixava. En aquells moments no vaig saber donar-li una resposta gaire meditada: “perquè m’agrada dibuixar”, li vaig dir. Ara, després de molts anys de dibuixar, em sembla que ja començo a entreveure el motiu de la meva dèria: dibuixo per arribar a descobrir perquè dibuixo. I així, mentre no ho descobreixi, penso seguir dibuixant intensament i amb total llibertat. Deia Paul Valéry que dibuixar era possiblement la més obsessiva temptació de l’esperit. Jo no sé si és la temptació més obsessiva, però el que sé és que per mi dibuixar s’ha convertit en un hàbit, per no dir en una necessitat: no