Assalt

L'Alí està jugant a pilota amb la Fàtima, la seva germana petita. L'Alí no sembla gaire entusiasmat. Més aviat hom diria que s'està avorrint. La Fàtima, en canvi, no para d'encalçar el seu germà que, tanmateix, s'esforça per fer veure que s'ho està passant d'allò més bé. L'Alí té dotze anys i va néixer al Senegal, però ja fa uns anys que viu a Salt, amb els seus pares i germans. La Fàtima és de Salt de tota la vida. Té set anys i aquest cap de setmana ha d'anar a fer unes proves amb els Marrecs: vol ser anxaneta de la colla castellera. A la plaça, que a aquesta hora sol estar plena de gom a gom, no hi ha ningú més. Potser és aquest dia rúfol que fa, amb un cel gris amenaçador i poc acollidor

Acotacions

Darrer intent Aquest és l'últim intent. Agafo una mica d'empenta i, up-pa-la, ... Res. No hi ha maneres. No em puc aixecar. Hauré de romandre al taüt per sempre més. La prova M'han aconsellat que abans de passar-lo a definitiu, en faci una prova. Ja està: a mi em sembla que ha quedat bé. Demà, doncs, el passaré en net i ja podré descansar en pau. La marca Diuen que és millor comprar-lo d'una bona marca, però jo prefereixo fer-me'l jo mateix. Potser la qualitat no és tan bona, però en quedo més satisfet. Al cap i a la fi, un taüt és per tota la vida. Demà M'han trucat dient que ja podia passar a recollir-la. A mi em sembla que han anat molt de pressa. Els he dit que fins demà no hi podria pas

La sanefa

Ahir en M. va tornar aviat de la feina. A última hora van suspendre la reunió de la tarda, i ho va aprofitar per anar a dinar a casa. Com que la seva dona no comptava que hi anés, es van haver de repartir el menjar. A M. ja li va estar bé; no és gaire de vida, l’home. Havent dinat, encara va poder acabar de pintar una sanefa a l'habitació de les nenes, que havia començat la setmana passada. La sanefa, a tocar del sostre, representa una família d'oques que es passegen tot cofoies. A les cinc de la tarda va anar a recollir les nenes a l'escola. Feia temps que no ho podia fer, i volia veure la seva cara quan veiessin la sanefa acabada. Quan van arribar la seva dona estava endreçant l'habitació.

El cotxe cremat

Una nit de trista memòria, mentre molta gent celebrava la victòria d’un equip de futbol –i la derrota d’un altre– uns energúmens van cremar un cotxe al mig d’un bosc. Al mateix temps, a l’India, un pagès es suicidava, víctima de la pressió i de l’opressió d’una multinacional agroalimentària. Uns altres, els que viuen de la crisi, els que l’alimenten, manipuladors de mercats, terroristes financers, especuladors d’alta volada o com volgueu anomenar-los, estudiaven com enfonsar un país i condemnar a la misèria als que hi viuen. Els fanàtics religiosos, és clar, continuavem matant amb fervor intransigent i els fabricants d’armes, i els seus amics traficants, seguien fregant-se les mans. Però aq

Contracte

Reunits en aquest espai de paper, ni que sigui virtualment, d'una banda el seu autor (d'ara endavant l'autor) i, de l'altra, el lector que voluntàriament hi ha clavat la mirada (d'ara endavant el lector), i reconeixent-se mútuament prou capacitat intel·lectual i cognitiva per capir assossegadament el contingut d'aquest contracte, ambdues parts acorden establir els següents pactes d'obligat compliment: [if !supportLists]1. [endif]L'autor es compromet a redactar els relats amb erudició continguda i assequible, fent ús d'un vocabulari adequat i precís, i d'alló més enriquidor, però sense floritures. [if !supportLists]2. [endif]L'autor posarà al servei del lector tots els recursos literaris

Salutació

Benvolgut lector, Perdona el meu atreviment per tutejar-te des d’aquestes primeres ratlles. Ho faig amb la pretensió de trencar el gel entre nosaltres i perquè ens anem agafant la confiança mútua necessària per poder mantenir una relació cordial i estable, al menys mentre duri la lectura d’aquest llibre. Penso que així la lectura se’t farà més passable i et predisposarà a mirar amb més benevolència aquestes pàgines. Estic segur que tot plegat farà que siguis més tolerant amb uns relats peregrins, un xic amfibològics, sovint mòrbids i insípids i manta vegada amb un punt d’ironia rància i d’impertinència continguda. Tanmateix, si es dóna el cas, també entendré la teva displicència i la teva d

Arxiu
També sóc a:
  • Flickr
  • Instagram
  • Facebook
  • Twitter
  • Pinterest
Contacte

Ja va essent hora 

de donar corda al gos

d’ensinistrar el rellotge de sol

de navegar per la teulada

 

Ja va essent hora

d’espargir la pluja i el vent

d'oblidar la persistent melodia 

que m'atueix i em captiva 

 

Ja va essent hora

de desvariar

de somiar

de deixar de ser gran

 

 

© 2019 Miquel Bohigas Costabella. 

  • Black Flickr Icon
  • Black Instagram Icon
  • 500px
  • Facebook Basic Black
  • Twitter Basic Black
  • Black Pinterest Icon